Sessió 3: Presentació actuació individual

Sessió 3:

Per tal d’iniciar la sessió 3 i després d’un breu guiatge per tal de millorar les condicions de la classe, el material i la distribució del temps; hem realitzat una rotllana per iniciar les activitats. Una rotllana és una bona manera per tal de veure les impressions dels altres i ajudar-nos mitjançant l’observació directa dels i amb els companys per millorar en la nostra pràctica.

 

ACTIVITAT 1:

La primera acció que hem fet per poder endinsar-nos en la classe, desinhibir-nos i agafar més confiança, s’ha basat en l’actuació d’un artista japonès YOSHI OIDA qui crea una sèrie de moviments com a anàfora de la vida. Consisteix en relacionar certs moviments amb els sons exteriors però profunds de les quatre primeres vocals (A, E, I, O) reflectint diferents moments clau en l’existència de totes les persones:

1.      Simbiosi de posició fetal: drets, amb les cames tancades i els braços estirats, junts i enganxats al cos i amb el cap baix. D’aquesta manera es representa el moment en el que ens trobem en el ventre de la mare.

2.      Despleguem braços i cames a la mateixa vegada, alçant els braços i pujant el cap, com si estiguéssim obrint-nos tot el nostre cos a la vida, simbolitzant així el moment de néixer. Un cop estiguem amb els braços oberts i ben enlairats i amb el cap mirant cap al cel, deixem anar tot el nostre aire proferint el so “A”, fins que aquest s’acaba.

3.      Baixem els braços i els col·loquem paral·lels al cos però encongits, amb els palmells cap als costats, oberts. Farem la representació com si estiguéssim empenyent dues parets que ens oprimeixen els laterals del cos, fent-nos un espai en la vida, un lloc, agafant el nostre terreny.
Aquest cop, mentre empenyem aquestes parets imaginàries, evocarem el so “E”.

4.      Seguidament, i un cop trobat el nostre lloc al món, fem la simbiosi de clavar-nos en ell. Aquest cop, amb una posició semblant a l’anterior, farem la força cap al terra en comptes de cap als costats, com si empenyéssim una gran força cap a l’inferior. El so que farem aquest cop serà el de la “I”. Depenent del so, el cos realitza una major o menor força, tal i com vam poder comprovar en la demostració següent.

5.      Finalment allarguem els braços endavant i tot seguit cap a dalt (com si féssim un semicercle als dos costats del nostre cos), i un cop tenim els braços davant nostre i elevats, creem un triangle amb les nostres mans, representant un punt on focalitzar les nostres energies i aquest cop, fent el so “O”, profund i contundent.

6.      Un cop ens hem quedat sense més aire que expulsar, tornem a la postura inicial de cos rígid, cames tancades i braços paral·lels, rectes, junts i enganxats al cos.
 

ACTIVITAT 2:

Desprès d’aquesta activitat i continuant amb la sonorització de les vocals, hem pogut veure la demostració de com alguns sons fan que el cos “pesi” més, o si més no, que sigui més lleuger. Una companya voluntària era l’encarregada de fer el so “I”, col·locada dreta i rígida. Unes altres dues companyes s’han ocupat de la tasca de fer força per aixecar-la pels braços mentre realitzava el so. Posteriorment, han repetit l’actuació amb la sonorització “A”. Els espectadors hem pogut observar com la noia ha sigut elevada amb molta menys força amb el so “A”, que amb el primer, el so “I”.

 

ACTIVITAT 3:

Finalment ha arribat el moment temut per tots els assistents a la sessió d’avui, la presentació de l’actuació individual.

L’activitat consistia en representar amb l’ajuda de tres moviments, tres espais que haguessin marcat les nostres vides d’alguna o altra manera. La intenció d’aquestes representacions era fer-les amb els tres moviments ben pautats, expressant allò que havíem sentit en recordar-los i fer que aquells que ens estaven observant poguessin reconèixer o posar-se a les nostres pells.

Hem tingut 15 minuts per tal de repassar-la i preparar els últims retocs amb l’ajuda de les companyes del nostre voltant i finalment ens hem col·locat en semicercle per tal d’anar veient en ordre les actuacions mentre el professor, ens anava fent diversos apunts per tal de millorar i sentir-nos més lleugers davant de tots els companys/es. Així doncs, hem anat entregant les pautes dels nostres tres moviments a mesura que anàvem sortint a representar les nostres emocions. Algun dels apunts que ens ha donat eren:

●       Mirar el públic
●       Utilitzar moviments oberts
●        Utilitzar l’expressió facial
●        Lligar els moviments un amb l’altre
●        Etc.

 

APRENENTATGES I REFLEXIONS:

Sara Batllosera:

En aquesta sessió m’he sentit cohibida i encuriosida. M’ha sobtat molt la primera activitat, tot i que tanmateix et fa pensar i reflexionar no només en la història de la vida (néixer, créixer, morir), sinó també en com es projecta la nostra veu depenen dels nostres moviments.

 La segona activitat que han fet unes companyes com a mode d’exemple, m’ha sorprès gratament. Mai m’hauria arribat a pensar que segons quin so produïm, el nostre cos té un “pes” o un altre. L’he trobat un món nou, encara per explorar que m’agradaria anar provant poc a poc per tal de buscar les meves pròpies hipòtesis.

Finalment val a dir que l’última activitat m’ha anat més bé que la que vam fer similar la setmana passada. Aquesta vegada m’havia preparat el moviment amb antelació i em sentia més segura tot i que sembla que he anat força ràpid a fer-la. A cada un dels meus moviments li havia adquirit un espai i sentiment molt fort i potent que em recordava a una part de la meva vida que em caracteritza. Espero (tot i que els meus companys no eren conscients ni de la situació ni del lloc on evocava el moviment) que hagi sigut capaç d’expressar l’essència d’alegria o dolor que pretenia.

Tot i ser una activitat que ens prepari per a una performance, jo considero que pot arribar a ser molt més. Realment aquesta et fa pensar en tu mateix com a persona, i t’ajuda a veure els altres des de diverses perspectives. Aquesta és una activitat que ens ajuda a que ens coneguem els uns als altres i aprenem també a conviure plegats i a compartir situacions i emocions.

 

Melani Castaño:

Al principi d’aquesta sessió estava una mica atabalada i cohibida, per tenir que realitzar l’activitat dels tres llocs amb els seus moviments corresponents. La primera activitat m’ha fet sentir curiositat per l’autor Yoshi Oida, i sobre perquè feia servir les vocals A, E, I, O i la U no, o perquè no feia servir altres lletres com la M, C, etc., i una altra cosa que també m’ha cridat l’atenció ha estat el significat de néixer, passa la vida i morir.

La segona activitat l’han realitzat tres companyes, i ha estat divertida, ja que segons el so que fem i cap a on el projectem el pes del nostre cos varia i és una cosa que mai hagués pensat.

Per acabar hem realitzat l’activitat dels tres moviments relacionats amb llocs. Al principi quan estàvem fent les altres activitats si que estava nerviosa, però després de parlar amb el mestre i algunes companyes, em vaig poder relaxar. Quan ha arribat el moment de sortir davant de tothom, no estava nerviosa, he fet els moviments el millor que he pogut, però al mestre li ha semblat que el primer no anava relacionat amb els altres dos així que amb petits consells m’ha ajudat a modificar-lo, encara que fent aquest moviment nou no me sentit cent per cent còmode, però crec que anava més relacionat amb els altres dos.

En general crec que esta bé afrontar les teves pors de fer moviments i expressar-te davant de l’altra gent, perquè quan haguem de fer el treball final amb la performance, serà més fàcil que no pas si no haguéssim fet un assaig previ com és el que han estat aquestes activitats.

 Ona Gómez:

En un primer moment, la classe va començar amb un ambient de tensió per la poca seguretat que teníem. L’acció de representar amb un moviment sensacions o moviments tan profunds, molts cops es fa d’allò més difícil. Al començar la classe amb una activitat de distensió o desinhibició, com la que va ser representar la vida amb moviments, va ajudar moltíssim a endinsar-nos en l’ambient idoni per a la presentació. També els 15 minuts de preparació prèvia van ajudar a trencar la barrera que ens “protegia” de la resta de la classe.

Finalment, puc assegurar que la representació no va ser tan difícil ni tant incòmoda com en un principi havíem imaginat. El problema crec, és la falta d’activitats d’aquest tipus. Aquest aspecte ens fa veure com n’és d’important treballar aspectes en els que es fan retroinspeccions i s’expressen a segones persones, per tal d’alliberar-nos de tabús i de tot allò que ens fa tenir una vida plena de barreres i de percepcions estàtiques.

Tots aquests exercicis ens fan veure la vida directament, de persona a persona, veient que tots tenim els nostres problemes personals però que en el fons a tots ens costa superar-nos de la mateixa manera. Crec que han estat activitats fonamentals en aquest tipus d’assignatura i que realment ens pot apropar a una educació basada en lo emocional i en lo referent a la vida pràctica, i no tant teòrica.

 

Laura Navarro:

Personalment, la sessió en general no em va agradar, principalment perquè no em considero una amant del teatre ni la interpretació.

 

El que si em va sorprendre, va ser el fet de que em resultés tant vergonyós actuar davant el grup classe quan mai ningú m’ha considerat una persona vergonyosa o poc valenta ni tampoc jo mateixa m’hi considero. Ja tan sols el fet d’haver portat preparats els moviments em va resultar estressant i procurava buscar una representació curta i no massa elaborada, quelcom que es pogués entendre però que alhora fos fàcil i comú. Per tant, ja en aquest punt vaig tallar en sec la meva pròpia creativitat i no em vaig deixar portar pel que jo faria davant la meva família i amics més propers, sinó que vaig optar per no fer el ridícul.

Tot i així, no em vaig veure capaç de fer-ho en públic i vaig preferir esperar al final de la sessió.

 
Considero que d’aquesta activitat en podem treure més suc si es realitzés en grups molt més reduïts i amb persones de confiança. El nostre grup classe és un grup poc cohesionat on els membres no ens coneixem suficient. L’activitat prèvia (la de les vocals a-e-i-o), sí que em va agradar força ja que és un exercici per perdre la vergonya, escalfar la veu i adonar-nos dels diferents usos d’aquesta en funció de la col·locació del nostre propi cos.

 

Ester Pijuan:

Per començar dir que les actuacions davant un públic no és el meu fort, així que per aquesta sessió pràctica estava nerviosa, confusa i bastant atabalada. Per un costat, l’exercici que se suposava inicial que era de relaxació, per mi va estar un punt fort d’aquesta, ja que al proposar alguna actuació amb grup, això em va relaxar més del que em pensava. En segon lloc, abans de fer la pràctica penso que és fonamental practicar-la. Així doncs, el temps de pràctica i dedicació que vam tenir abans de l’actuació em va suposar un bon reforç per afrontar-la.

 Quan va arribar el moment d’intervenir, em sentia per un costat bastant tranquil·la, ja que abans havien passat altres companyes per el meu lloc i se les veia molt relaxades, sense por i amb ganes de mostrar el seu treball. D’aquesta manera, quan va arribar l’hora vaig sortir sense neguit i sense angusties, amb ganes d’expressar la meva intervenció.

Concloc que va ser una pràctica molt bona i espero tornar-la a repetir en altres ocasions. Saber-se expressar amb el propi cos és un element imprescindible per a recrear elements o llocs importants i saber-ho transmetre de la manera amb què tu ho vius.

 

APLICACIONS POSSIBLES EN ENTORNS EDUCATIUS:

A l’hora de fer aquesta pràctica, les possibles aplicacions que es poden fer en entorns educatius son molt variats i diferents a la vegada. Per una banda, el fet de treballar la relaxació a partir de la veu i del cos és un fenomen que reforça la nostra estètica, pel que fa a deixar-nos anar i concentrar-nos en un punt fixa, en aquest cas la projecció de la veu cap a diferents direccions. Aquesta pràctica la podríem portar en qualsevol aula d’educació primària, quan els nostres alumnes estiguessis nerviosos o al moment de treballar una activitat a partir de l’expressió tant vocal com corporal.

 Practicar abans d’actuar és un aspecte molt important que s’ha de tenir en compte quan programem una pràctica a l’escola. Per tant, els nostres alumnes agrairan aquesta pràctica quan vulguin actuar davant d’un públic exigent.

 La vergonya és un sentiment que comença a aparèixer en els primers anys de vida. És un aspecte que hem de treballar ja des de ben petits per tal de disminuir-la en un futur o abandonar-la quan sigui necessària. Per tant, aquest tema s’hauria de treballar en qualsevol moment en les nostres aules d’educació. Cada nen i nena és diferent en un mateix i en un tot. Per tant, haurem de programar unes activitats d’elusió a la timidesa o unes altres depenent de les atencions que requereix cada nen/a. Un bon exercici o pràctica per treballar aquesta introspecció podria ser imitar a un company de classe. Aquest exercici és fàcil de fer i a la vegada pràctic per a tot els alumnes, ja que cada nen i nena de la classe és diferent un de l’altre i cadascú amb unes característiques particulars.

També considerem important el fet de no obligar a un nen/a a fer alguna cosa que no vulgui fer davant d’un públic. Sobretot, resulta més difícil quan el públic són els companys de classe, que són exigents amb nosaltres, ja que coneixen les nostres capacitats i debilitats. Això, sí, el que hem de procurar com a docents és animar als alumnes i ajudar-los a trobar estratègies per superar aquestes pors, i tanmateix, conscienciar als companys sobre el respecte i la comprensió cap els altres.
 

AMPLIACIÓ DEL CONTINGUT:

YOSHI OIDA: actor, director i mestre de la pedagogia teatral. Oida, nascut al 1933 a Koebe, Japó, es avui en dia un punt de referència a les arts escèniques. Va ser educat amb la tradició japonesa del Noh i el Kyogen, tot i que porta més de trenta anys formant part del Centre internacional de creacions teatrals de París.

 

Ha publicat varis títols de pedagogia teatral traduïts en múltiples llenguatges. Alguns d’aquests són: Los trucos del actor a la deriva (2006), El actor invisible (2008), i actualment Los trucos del actor, llibre amb el qual ha sigut anomenat “Caballer de l’Ordre de les arts i les Lletres” i “Oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres” de França, on viu actualment. Cal dir que Oida s’ha convertit en una sensació del moment i en una de les personalitats més respectades del món del teatre.

Yoshi Oida: https://www.youtube.com/watch?v=PMjuDA3-q4g

EXPRESSIONISME: L'expressionisme és un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en el mateix moment que el fauvisme francès. Va rebre el seu nom en 1911 en ocasió de l'exposició de la Secessió berlinesa, en la qual es van exposar els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a més d'algunes de les obres precubistes de Pablo Picasso.

 

L'expressionisme s'entén com una accentuació o deformació de la realitat per aconseguir expressar adequadament els valors que es pretén posar en evidència, i es va manifestar com una reacció parcial a l’impressionisme.

  

 

Característiques

●       És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.
●       No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.
●       Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.

 

L'expressionisme alemany: https://www.youtube.com/watch?v=djYTpBTIOWw

SESSIÓ 2: SENSACIÓ I ACCIÓ

La segona sessió del mòdul d'“Estètica i vida quotidiana” s’inicia amb una activitat de relaxació. Aquesta activitat consisteix en adoptar una postura còmode, com ara estirar-nos o asseure’ns al terra, mentre ens deixem portar harmònicament per les notes d’una melodia de música clàssica.

L’objectiu principal d’aquesta activitat és centrar la nostra atenció en la respiració i, conseqüentment, recordar el moment més àlgid del dia. A continuació, el professor ens suggereix que el recordem i pensem en quines sensacions ens ha aportat aquest moment temporal, com ara alegria, nerviosisme, pau, eufòria, entre altres…

Seguidament, el professor representa mitjançant el moviment del seu cos el moment més important i bonic del seu dia, traçant línies imaginaries per l’espai que l’envolta. Aquestes línies connecten tons més aguts amb tons més greus. Així doncs, quan el punt que el dit assenyala és alt el to serà agut, mentre que si el punt que el dit assenyala és a baix el to serà greu. D’aquesta manera, a través del moviment del nostre braç crearem una melodia que representarà les sensacions que hem experimentat en aquest moment del dia.  Amb aquesta activitat hem pogut descobrir que no només podem representar les nostres sensacions i emocions a través del cos, sinó que la veu també és un bon instrument per projectar-les.

Un cop realitzada aquesta activitat introductòria, el professor en fa seure en rotllana per exposar-nos alguns dels continguts que hauríem de conèixer per avançar en aquesta assignatura. Alguns dels conceptes, noms que es nombren durant el discurs són:

*  Augusto Boal

*  Teatre invisible

* Teatre de l’oprimit

* Teatre polític

El teatre de l’oprimit, és una tècnica teatral normalitzada per Augusto Boal. Aquest és el teatre de les classes oprimides per a les classes oprimides. Així, en aquest teatre no existeix l’actor i l’espectador, sinó que ambdos interactuen formant part de la mateixa obra de teatre. En moments concrets de l’espectacle, l’actor demana l’opinió del públic, aquest li dóna però l’actor demana més, no sols necessita l’opinió de l’espectador, sinó que també vol la seva actuació.

El brasiler Boal també va donar nom al teatre invisible. Aquest es recrea en qualsevol espai públic en el que els espectadors no identifiquen els actors com a tals. Els actors interpreten situacions que provoquen a l’espectador i els incita a participar sense que aquest s’adoni que està participant de l’obra. Aquesta mena de teatre ens serveix per conèixer les opinions i reaccions de la població de manera natural, sense que es sentin observats.

El teatre polític neix de la necessitat que senten els actors i directors, de defensar allò que representen. Si els actors no creuen en allò que prediquen, com poden pretendre que els espectadors els actuïn davant d’aquesta? Així doncs, el teatre polític vincula l’actor amb la filosofia de la representació.

Aprofitant aquesta informació, el professor ens aporta informació sobre una corrent artística anomenada expressionisme, ja que la classe està centrada en expressar o representar artísticament la realitat cercant la part més subjectiva. Així doncs, les activitats que treballarem tenen com a finalitat traduir les sensacions en accions físiques.

ACTIVITATS

Activitat 1: Dibuixem un espiral

Aquesta activitat pretén que cadascun dels integrants del grup classe representi per mitjà d’un espiral la seva vida des del moment del seu naixement fins a l’actualitat. En aquest espiral s’han de representar tres punts han esdevingut significatius i importants per nosaltres per a nosaltres: dos punts que considerem positius i un punt dèbil que pot representar un moment de dificultat o tristesa.

Activitat 2: Representar amb moviments el nostre espiral personal

Un cop hem dibuixat amb total llibertat el nostre espiral personal, el grup classe es disposa a representar-lo a través de moviments. L’objectiu principal de l’activitat és passar els moments figurats de l’espiral a moviments corporals i connectar amb l’origen d’aquest.

Cal tenir en compte diferents consideracions en la representació del nostre espiral, com ara mantenir una respiració constant, estar en silenci i mantenir el contacte amb els companys a través de la mirada.

Abans de finalitzar la classe, el professor ens dóna les indicacions necessàries per a la propera activitat individual: representar tres espais importants de la nostra vida (agradables i no agradables) a través del moviment del nostre cos.

Per acabar, cada grup es reuneix per anotar en la seva respectiva graella de treball les sensacions que ha experimentat en les activitats.

APRENENTATGES I REFLEXIONS:

Marina: en aquesta sessió de “Estètica i vida quotidiana” he pogut posar a prova un dels meus punts febles: els nervis. Personalment, em considero una persona molt activa i, realitzant en darreres ocasions aquest tipus d’exercici vaig experimentar unes sensacions totalment contradictòries.

En relació a la primera activitat considero que va ser realitzada en el moment òptim i oportú de la sessió, és a dir, al seu inici, ja que ens permetria adquirir un grau de concentració i relaxació adequat per poder realitzar les activitats posteriors sense dificultats. Personalment, vaig experimentar sensacions molt agradables recopilant els moments àlgids del meu dia i, al mateix temps, vaig poder compartir-les amb la resta del grup classe a través de sons. Penso que interpretar una acció amb diversos sons és una pràctica molt positiva, ja que el so complementa i potencia la representació de qualsevol acció.

Conseqüentment, la segona activitat estava cohesionada amb la primera, però, en aquest cas, havíem de representar diferents sensacions a través de l’expressió del nostre cos, és a dir, a partir de moviments. De la mateixa manera, considero que aquest tipus d’activitat potencia la creativitat dels alumnes, ja que ells mateixos posen a prova les seves capacitats i habilitats.

En definitiva, i com a propòsit personal en relació al mòdul, desitjo gaudir de les performance i, alhora, aprendre en relació a aquestes per, en un futur no molt llunyà, poder compartir aquesta pràctica educativa amb els meus alumnes.

Eva López: En la segona sessió del mòdul “Estètica i vida quotidiana” he pogut treballar l’autocontrol del cos i saber expressar les sensacions cap a moviments determinats.

Primerament, crec que és molt bon recurs començar les classes fent activitats de relaxació, tal i com vam fer al començar aquesta sessió. En relació a la primera activitat, em vaig sentir molt bé i crec que és una activitat molt interessant per treballar com a futura mestra amb l’alumnat ja que dóna la oportunitat de fer una reflexió de la pròpia vida.

La segona activitat, va ser difícil de portar a terme. En primer lloc, per haver de controlar els nervis i les sensacions del moment. En segon lloc, va ser complicat representar una sensació a través del moviment del cos.

Així doncs, considero que a partir d’aquesta sessió vaig poder treballar aspectes que per mi són difícils expressar-los. Tot i així, considero que a partir d’aquestes activitats la meva expressió corporal canviarà positivament.

Mar: Podria definir aquesta sessió, com una sessió de nervis i vergonya. Considero que una de les pràctiques que més em costen és expressar-me a partir de moviments, sentiments i sensacions i encara més, davant d’un públic.

                           

Pel que fa la primera activitat, considero que va ser totalment correcta; veníem del descans de la hora de dinar i estàvem una mica alterats. Això ens va fer centrar i donar-nos compte que érem dins de classe i que havíem de treballar, però tot i això, considero que no vam tenir temps a relaxar-nos, ja que l’activitat va durar menys de cinc minuts.

Seguidament, pel que fa l’activitat de representar tres moments de la nostra vida en un espiral, crec que s’hauria de realitzar en diversos moments de la nostra vida, tan de grans, com de petits. Considero que és una bona activitat per a reflexionar sobre la nostra vida; aquella que moltes vegades no ens donem compte que l’anem vivint i a més a més, no li donem importància.

Per últim, la part de la sessió que més nervis em va portar; representar els tres moments de la meva vida a partir de moviments. Considero que em feia més vergonya el fet de posar-me davant del públic i moure’m que no pas mostrar els tres moments. A més, crec que el grup-classe amb el qual treballem, no ens acabem de conèixer tots entre tots i això provoca que hi hagi una mica més de tensió a l’hora d’expressar-se en públic de forma individual.

Tot i això, penso que aquestes sessions són necessàries per a un mestre; ja que en un futur, tots nosaltres ens haurem de posar davant d’altres mestres i dels nostres alumnes i la por i la vergonya, hauran d’haver desaparegut.

Judit: no ha estat una sessió fàcil per a mi. Poques vegades em poso a reflexionar sobre la meva vida i encara menys la poso al descobert. Expressar-me en públic mai ha estat un problema per a mi, però s’hi transforma quan el tema és sobre la meva vida.

La primera activitat em va donar peu a relaxar-me, centrar-me a on estava i per un moment deixar la ment en blanc. Amb un exercici de cinc minuts vaig aconseguir canviar tota la meva energia.

Pel que fa a l’activitat de representar un espiral i marcar tres moments importants de la nostra vida, només podia pensar en si hauria d’exposar-ho davant la resta de companys. Crec que aquesta activitat és genial i des de petits s’ha de potenciar, però a la vegada penso que són temes molt personals i íntims i el grup ha d’estar molt cohesionat per aconseguir un bon resultat. En el meu cas, hi ha membres del grup que no sé ni com es diuen i per això,  és difícil que pugui obrir-me amb comoditat.

Per acabar, l’activitat de representar els moments indicats amb un moviment per mi va ser genial. Com he comentat posar-me davant d’un públic no m’és difícil, extreure els sentiments o els meus records en forma de moviment i no haver de posar paraules, per a mi és una forma d’expressió molt més còmode i gratificant.

En general ha estat una sessió molt bona la qual crec que pot aportar molts beneficis en un grup d’alumnes en un futur.

Txell: Personalment, he començat aquesta sessió força neguitosa, i l’he acabat més nerviosa encara. Primerament tenia el neguit de saber què ens esperava al llarg de la classe, ja havia tingut en David com a professor en una altra assignatura, i sabia que les seves sessions solen ser més aviat pràctiques. El teatre no és un art que em motivi massa, m’agrada molt veure’l, però no actuar. Sempre he estat més aviat vergonyosa, així que sempre li he guardat cert respecte a les actuacions en públic.

La primera activitat de relaxació m’ha servit precisament per relaxar-me, deixar de pensar per uns moments sobre el que m’esperava a continuació.

L’activitat següent, la de dibuixar l’espiral, la valoro positivament, ens ha fet reflexionar sobre moments importants de la nostra vida, i ens ha fet escollir d’entre tots ells. Personalment, tenia molt clar els moments positius, ambdós connectats amb persones que m’envolten i són importants per a mi, però no tenia clar el punt feble. Tenia molts punts febles en ment, però cap semblava prou potent per a ser l’escollit. Així doncs, he optat pel més recent, ja que era el que més recordava. Amb aquesta activitat m’he adonat que tinc pocs records nítids sobre la meva infantesa. Podria ser una bona activitat per els infants, fer-los reflexionar sobre els moments que els han marcat la vida, i potser, en nens i nenes més petits (educació infantil) treballar-ho a curt termini, com per exemple: el millor i el pitjor moment del cap de setmana, o del mateix dia.

Pel que fa a la representació d’aquests moments a través de moviments corporals, ha estat per a mi el moment de més neguit i vergonya. Tenint en compte que els infants no solen tenir tanta vergonya davant d’altres infants, i que aquesta activitat la realitzaríem en un grup-classe que es conegui prèviament (no com ha passat a la nostra classe, on molts dels membres no conec), penso que podria ser una bona activitat perquè els nens i nenes aprenguessin a expressar els seus sentiments i emocions mitjançant el cos.    

Finalment, com a conclusió puc extreure que, malgrat m’ha costat abandonar la vergonya, són necessaris exercicis d’aquest estil durant una carrera com la nostra. No podem oblidar que en un futur proper, tots nosaltres haurem d’”actuar” davant d’un públic d’alumnes, i per aquell llavors la vergonya s'ha d’haver esfumat.

Carla Padrós: En aquesta segona sessió “d’Educació estètica i vida quotidiana” he pogut treballar el control de les meves emocions, sobretot els nervis. Sóc una persona bastant tranquil·la però a l’hora d’expressar-me davant d’un públic no els puc controlar.

El fet de fer les activitats relacionades amb la nostra vida ha fet que em sentís més segura a l’hora d’expressar-me, ja que si no dominés el tema crec que m’hagués costat molt més.

Valoro molt positivament l’estructura de la sessió, començar la classe amb l’activitat de relaxació fa que desconnectem dels pensaments i ens concentrem en el que farem.

En la primera activitat en un principi no sabia quins punts forts o febles destacar però amb el temps m’hagués agradat posar més èmfasi en la representació i expressió de símbols de les etapes de la meva vida en l’espiral tan com ho vam fer-ho en l’expressió corporal.

La segona activitat va ser un moment de nervis, ja que només teníem el referent del professor i no estava segura si els moviments que havia escollit eren correctes. Al moment de representar-los va ser favorable perquè vaig poder veure els moviments dels companys i alhora sentir els consells del professor, que em van ajudar com a indicacions a seguir, tot i que a l’hora de fer-ho vaig notar-me tensa.

En general, penso que les activitats ens ajudaran a l’hora d’expressar-nos i obrir-nos a l’altra gent, fet que a mi personalment em costa i és una oportunitat per expressar-me millor.  

Irene: En aquesta segona sessió de “ Estètica i vida quotidiana” vam treballar les sensacions i les accions a través de dues activitats com dibuixar una espiral representant la nostra vida i marcar-hi dos punts forts ( positius) i un de dèbil ( negatiu) i després representar-ho als companys a través de moviments.

Realitzant la primera activitat  em vaig sentir “lliure” de poder vagar per la memòria i buscar els tres punts, tot recordant en quin moment els havia viscut. He de destacar que em va costar molt trobar els tres moments ja que tots tenim més de dos moments bons i segurament més d’un moment dolent, però em va agradar molt realitzar-la i trobo que és una activitat interessant.

En relació a la segona part de l’activitat, ja no em va agradar tant.  Vaig trobar interessant compartir les espirals amb la resta dels companys perquè considero que és una oportunitat per conèixer una mica més als altres però el moment de representar-ho amb tres moviments ja no em va agradar tant i em va costar molt, tant representar-los davant dels companys com trobar 3 moviments que ho representessin.  Personalment em costa deixar-me anar i tinc molta vergonya, llavors en aquell moment ho vaig passar una mica malament perquè havia de controlar els nervis i estar pendent d’altres factors com respirar, mirar als companys, no fer-ho ràpid, etc.

Tot i que la segona activitat no és de les que més m’agraden, considero que és positiva per treballar amb els alumnes l’expressió corporal. Espero que a mesura que anem realitzant activitats els nervis i la vergonya disminueixin i la meva expressió corporal millori.

       

APLICACIONS POSSIBLES EN ENTORNS EDUCATIUS

La relaxació és un mètode que es porta a terme des de fa molts anys; és utilitzat en molts contextos i per a moltes finalitats. Així doncs, considerem que aportar-ne els seus beneficis en l’àmbit educatiu pot afavorir en els aprenentatges dels infants i en la manera de viure el seu dia a dia. Depenent dels objectius que tingui el mestre, aquest recurs es podrà ubicar en diferents moments de la sessió. Per exemple, si els infants entren nerviosos a l’aula, abans de començar amb la nostra sessió, podrem realitzar cinc minuts de relaxació per tal d’ubicar-los en l’espai. També la podrem utilitzar durant al llarg de la sessió si el nostre objectiu és diferenciar o separar dues activitats. Per últim, la relaxació també es podrà dur a terme al final de la sessió per a reflexionar sobre aquesta o bé per reduir el grau d’activitat i sortir pausadament de l’aula.

Per altra banda, “observar la nostra vida”, és un exercici que per si sol l’ésser humà no realitza gaire sovint, i menys en edats primerenques on el concepte de passat encara està lleugerament diluït. Aleshores, proposar als infants una activitat d’aquest tipus pot ajudar-los tant a ells com a nosaltres mateixos. Considerem que donant cinc minuts als infants per tal que pensin en la seva vida, alguns dels moments que han viscut, pot provocar en ells una reflexió interna que els aporti canvis cap a la millora. Així mateix com a docents, duent a terme aquesta activitat ens podrà ajudar a conèixer millor a cada un dels alumnes i detectar possibles necessitats.

Per tal d’assolir els objectius plantejats a l’activitat, caldrà que el mestre adopti un paper secundari, atorgant així el protagonisme als alumnes i aconseguint que siguin ells mateixos qui exterioritzin els seus sentiments, pors, neguits, etc.

Respecte l’activitat sobre actuar i parlar en públic, la considerem essencial des de l’educació infantil. És cert que hi ha persones més extrovertides i d’altres més tímides, però si des de ben petits potenciem aquesta tipologia d’activitats, les pors o vergonyes que podem tenir en altres etapes de la nostra vida seran menors.

Per últim, considerem que l’activitat d’identificar un moviment amb un sentiment personal, pot ajudar de manera positiva als infants. Posar nom a les emocions o als sentiments pot arribar a ser molt complicat en funció de l’edat amb la que treballem. Així doncs, creiem que atorgar un moviment al sentiment és una alternativa per a expressar el que sentim sense haver-ho de dir amb paraules.

AMPLIACIÓ DEL CONTINGUT

L'expressionisme és un moviment cultural que va néixer a Alemanya a inicis del segle XX i que va tractar diferents camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, etc. Sol definir-se com la deformació de la realitat per a expressar de forma subjectiva la natura i l'ésser humà, donant més importància a l'expressió dels sentiments que a la descripció objectiva de la realitat.

Pel que fa a l’àmbit teatral, el drama expressionista s'oposa a la representació de la realitat pròpia del naturalisme, renunciant a la imitació del món exterior i pretenent reflectir l'essència de les coses, a través d'una visió subjectiva i idealitzada de l'ésser humà. Els dramaturgs expressionistes pretenien fer del teatre un mediador entre la filosofia i la vida, per tal de transmetre nous ideals i renovar la societat moral i ideològicament.  

En definitiva, el teatre fou un mitjà idoni per a la plasmació emocional de l'expressionisme que combinava la paraula amb la imatge i l'acció.

https://www.youtube.com/watch?v=LouGXxUV3rs

Per mitjà d’aquest vídeo podem fer-nos una idea de com es va desenvolupar aquesta segona sessió del mòdul, concretament la segona activitat amb què havíem de representar una sensació amb l’expressió del nostre cos. 

IMATGE DE LA SESSIÓ.