La segona sessió del
mòdul d'“Estètica i vida quotidiana” s’inicia amb una activitat de relaxació.
Aquesta activitat consisteix en adoptar una postura còmode, com ara estirar-nos
o asseure’ns al terra, mentre ens deixem portar harmònicament per les notes
d’una melodia de música clàssica.
L’objectiu principal
d’aquesta activitat és centrar la nostra atenció en la respiració i,
conseqüentment, recordar el moment més àlgid del dia. A continuació, el
professor ens suggereix que el recordem i pensem en quines sensacions ens ha
aportat aquest moment temporal, com ara alegria, nerviosisme, pau, eufòria,
entre altres…
Seguidament, el
professor representa mitjançant el moviment del seu cos el moment més important
i bonic del seu dia, traçant línies imaginaries per l’espai que l’envolta.
Aquestes línies connecten tons més aguts amb tons més greus. Així doncs, quan
el punt que el dit assenyala és alt el to serà agut, mentre que si el punt que
el dit assenyala és a baix el to serà greu. D’aquesta manera, a través del
moviment del nostre braç crearem una melodia que representarà les sensacions
que hem experimentat en aquest moment del dia. Amb aquesta activitat hem
pogut descobrir que no només podem representar les nostres sensacions i emocions
a través del cos, sinó que la veu també és un bon instrument per projectar-les.
Un cop realitzada
aquesta activitat introductòria, el professor en fa seure en rotllana per
exposar-nos alguns dels continguts que hauríem de conèixer per avançar en aquesta
assignatura. Alguns dels conceptes, noms que es nombren durant el discurs són:
*
Augusto Boal
*
Teatre invisible
*
Teatre de l’oprimit
*
Teatre polític
El teatre
de l’oprimit, és una tècnica teatral normalitzada per Augusto Boal.
Aquest és el teatre de les classes oprimides per a les classes oprimides. Així,
en aquest teatre no existeix l’actor i l’espectador, sinó que ambdos
interactuen formant part de la mateixa obra de teatre. En moments concrets de
l’espectacle, l’actor demana l’opinió del públic, aquest li dóna però l’actor
demana més, no sols necessita l’opinió de l’espectador, sinó que també vol la
seva actuació.
El
brasiler Boal també va donar nom al teatre invisible. Aquest es recrea
en qualsevol espai públic en el que els espectadors no identifiquen els actors
com a tals. Els actors interpreten situacions que provoquen a l’espectador i
els incita a participar sense que aquest s’adoni que està participant de
l’obra. Aquesta mena de teatre ens serveix per conèixer les opinions i
reaccions de la població de manera natural, sense que es sentin observats.
El teatre
polític neix de la necessitat que senten els actors i directors, de
defensar allò que representen. Si els actors no creuen en allò que prediquen,
com poden pretendre que els espectadors els actuïn davant d’aquesta? Així
doncs, el teatre polític vincula l’actor amb la filosofia de la representació.
Aprofitant aquesta
informació, el professor ens aporta informació sobre una corrent artística
anomenada expressionisme, ja que la classe està centrada en expressar o
representar artísticament la realitat cercant la part més subjectiva. Així
doncs, les activitats que treballarem tenen com a finalitat traduir les
sensacions en accions físiques.
ACTIVITATS
Activitat 1: Dibuixem
un espiral
Aquesta activitat
pretén que cadascun dels integrants del grup classe representi per mitjà d’un
espiral la seva vida des del moment del seu naixement fins a l’actualitat. En
aquest espiral s’han de representar tres punts han esdevingut significatius i
importants per nosaltres per a nosaltres: dos punts que considerem positius i
un punt dèbil que pot representar un moment de dificultat o tristesa.
Activitat 2: Representar
amb moviments el nostre espiral personal
Un cop hem dibuixat
amb total llibertat el nostre espiral personal, el grup classe es disposa a
representar-lo a través de moviments. L’objectiu principal de l’activitat és
passar els moments figurats de l’espiral a moviments corporals i connectar amb
l’origen d’aquest.
Cal tenir en compte
diferents consideracions en la representació del nostre espiral, com ara
mantenir una respiració constant, estar en silenci i mantenir el contacte amb
els companys a través de la mirada.
Abans de finalitzar
la classe, el professor ens dóna les indicacions necessàries per a la propera
activitat individual: representar tres espais importants de la nostra vida
(agradables i no agradables) a través del moviment del nostre cos.
Per acabar, cada grup
es reuneix per anotar en la seva respectiva graella de treball les sensacions
que ha experimentat en les activitats.
APRENENTATGES I
REFLEXIONS:
Marina: en aquesta sessió de “Estètica i vida quotidiana” he
pogut posar a prova un dels meus punts febles: els nervis. Personalment, em
considero una persona molt activa i, realitzant en darreres ocasions aquest
tipus d’exercici vaig experimentar unes sensacions totalment contradictòries.
En relació a la
primera activitat considero que va ser realitzada en el moment òptim i oportú
de la sessió, és a dir, al seu inici, ja que ens permetria adquirir un grau de
concentració i relaxació adequat per poder realitzar les activitats posteriors
sense dificultats. Personalment, vaig experimentar sensacions molt agradables
recopilant els moments àlgids del meu dia i, al mateix temps, vaig poder
compartir-les amb la resta del grup classe a través de sons. Penso que
interpretar una acció amb diversos sons és una pràctica molt positiva, ja que
el so complementa i potencia la representació de qualsevol acció.
Conseqüentment, la
segona activitat estava cohesionada amb la primera, però, en aquest cas, havíem
de representar diferents sensacions a través de l’expressió del nostre cos, és
a dir, a partir de moviments. De la mateixa manera, considero que aquest tipus
d’activitat potencia la creativitat dels alumnes, ja que ells mateixos posen a
prova les seves capacitats i habilitats.
En definitiva, i com
a propòsit personal en relació al mòdul, desitjo gaudir de les performance i,
alhora, aprendre en relació a aquestes per, en un futur no molt llunyà, poder
compartir aquesta pràctica educativa amb els meus alumnes.
Eva López: En la segona sessió del mòdul “Estètica i vida
quotidiana” he pogut treballar l’autocontrol del cos i saber expressar les
sensacions cap a moviments determinats.
Primerament, crec que
és molt bon recurs començar les classes fent activitats de relaxació, tal i com
vam fer al començar aquesta sessió. En relació a la primera activitat, em vaig
sentir molt bé i crec que és una activitat molt interessant per treballar com a
futura mestra amb l’alumnat ja que dóna la oportunitat de fer una reflexió de
la pròpia vida.
La segona activitat, va ser difícil de portar a terme. En primer lloc, per haver de controlar els nervis i les sensacions del moment. En segon lloc, va ser complicat representar una sensació a través del moviment del cos.
Així doncs, considero
que a partir d’aquesta sessió vaig poder treballar aspectes que per mi són
difícils expressar-los. Tot i així, considero que a partir d’aquestes
activitats la meva expressió corporal canviarà positivament.
Mar: Podria definir aquesta sessió, com una sessió de
nervis i vergonya. Considero que una de les pràctiques que més em costen és
expressar-me a partir de moviments, sentiments i sensacions i encara més,
davant d’un públic.
Pel que fa la primera
activitat, considero que va ser totalment correcta; veníem del descans de la
hora de dinar i estàvem una mica alterats. Això ens va fer centrar i donar-nos
compte que érem dins de classe i que havíem de treballar, però tot i això,
considero que no vam tenir temps a relaxar-nos, ja que l’activitat va durar
menys de cinc minuts.
Seguidament, pel que
fa l’activitat de representar tres moments de la nostra vida en un espiral,
crec que s’hauria de realitzar en diversos moments de la nostra vida, tan de
grans, com de petits. Considero que és una bona activitat per a reflexionar
sobre la nostra vida; aquella que moltes vegades no ens donem compte que l’anem
vivint i a més a més, no li donem importància.
Per últim, la part de
la sessió que més nervis em va portar; representar els tres moments de la meva
vida a partir de moviments. Considero que em feia més vergonya el fet de
posar-me davant del públic i moure’m que no pas mostrar els tres moments. A
més, crec que el grup-classe amb el qual treballem, no ens acabem de conèixer
tots entre tots i això provoca que hi hagi una mica més de tensió a l’hora
d’expressar-se en públic de forma individual.
Tot i això, penso que
aquestes sessions són necessàries per a un mestre; ja que en un futur, tots
nosaltres ens haurem de posar davant d’altres mestres i dels nostres alumnes i
la por i la vergonya, hauran d’haver desaparegut.
Judit: no ha estat una sessió fàcil per a mi. Poques
vegades em poso a reflexionar sobre la meva vida i encara menys la poso al
descobert. Expressar-me en públic mai ha estat un problema per a mi, però s’hi
transforma quan el tema és sobre la meva vida.
La primera activitat
em va donar peu a relaxar-me, centrar-me a on estava i per un moment deixar la
ment en blanc. Amb un exercici de cinc minuts vaig aconseguir canviar tota la
meva energia.
Pel que fa a
l’activitat de representar un espiral i marcar tres moments importants de la
nostra vida, només podia pensar en si hauria d’exposar-ho davant la resta de
companys. Crec que aquesta activitat és genial i des de petits s’ha de
potenciar, però a la vegada penso que són temes molt personals i íntims i el
grup ha d’estar molt cohesionat per aconseguir un bon resultat. En el meu cas,
hi ha membres del grup que no sé ni com es diuen i per això, és difícil
que pugui obrir-me amb comoditat.
Per acabar,
l’activitat de representar els moments indicats amb un moviment per mi va ser
genial. Com he comentat posar-me davant d’un públic no m’és difícil, extreure
els sentiments o els meus records en forma de moviment i no haver de posar
paraules, per a mi és una forma d’expressió molt més còmode i gratificant.
En general ha estat
una sessió molt bona la qual crec que pot aportar molts beneficis en un grup d’alumnes
en un futur.
Txell: Personalment, he començat aquesta sessió força
neguitosa, i l’he acabat més nerviosa encara. Primerament tenia el neguit de
saber què ens esperava al llarg de la classe, ja havia tingut en David com a
professor en una altra assignatura, i sabia que les seves sessions solen ser
més aviat pràctiques. El teatre no és un art que em motivi massa, m’agrada molt
veure’l, però no actuar. Sempre he estat més aviat vergonyosa, així que sempre
li he guardat cert respecte a les actuacions en públic.
La primera activitat
de relaxació m’ha servit precisament per relaxar-me, deixar de pensar per uns
moments sobre el que m’esperava a continuació.
L’activitat següent,
la de dibuixar l’espiral, la valoro positivament, ens ha fet reflexionar sobre
moments importants de la nostra vida, i ens ha fet escollir d’entre tots ells.
Personalment, tenia molt clar els moments positius, ambdós connectats amb persones
que m’envolten i són importants per a mi, però no tenia clar el punt feble.
Tenia molts punts febles en ment, però cap semblava prou potent per a ser
l’escollit. Així doncs, he optat pel més recent, ja que era el que més
recordava. Amb aquesta activitat m’he adonat que tinc pocs records nítids sobre
la meva infantesa. Podria ser una bona activitat per els infants, fer-los
reflexionar sobre els moments que els han marcat la vida, i potser, en nens i
nenes més petits (educació infantil) treballar-ho a curt termini, com per
exemple: el millor i el pitjor moment del cap de setmana, o del mateix dia.
Pel que fa a la
representació d’aquests moments a través de moviments corporals, ha estat per a
mi el moment de més neguit i vergonya. Tenint en compte que els infants no
solen tenir tanta vergonya davant d’altres infants, i que aquesta activitat la
realitzaríem en un grup-classe que es conegui prèviament (no com ha passat a la
nostra classe, on molts dels membres no conec), penso que podria ser una bona
activitat perquè els nens i nenes aprenguessin a expressar els seus sentiments
i emocions mitjançant el cos.
Finalment, com a
conclusió puc extreure que, malgrat m’ha costat abandonar la vergonya, són
necessaris exercicis d’aquest estil durant una carrera com la nostra. No podem
oblidar que en un futur proper, tots nosaltres haurem d’”actuar” davant d’un
públic d’alumnes, i per aquell llavors la vergonya s'ha d’haver esfumat.
Carla Padrós: En aquesta segona sessió “d’Educació estètica i vida
quotidiana” he pogut treballar el control de les meves emocions, sobretot els
nervis. Sóc una persona bastant tranquil·la però a l’hora d’expressar-me davant
d’un públic no els puc controlar.
El fet de fer les
activitats relacionades amb la nostra vida ha fet que em sentís més segura a
l’hora d’expressar-me, ja que si no dominés el tema crec que m’hagués costat
molt més.
Valoro molt
positivament l’estructura de la sessió, començar la classe amb l’activitat de
relaxació fa que desconnectem dels pensaments i ens concentrem en el que farem.
En la primera
activitat en un principi no sabia quins punts forts o febles destacar però amb
el temps m’hagués agradat posar més èmfasi en la representació i expressió de
símbols de les etapes de la meva vida en l’espiral tan com ho vam fer-ho en
l’expressió corporal.
La segona activitat
va ser un moment de nervis, ja que només teníem el referent del professor i no
estava segura si els moviments que havia escollit eren correctes. Al moment de
representar-los va ser favorable perquè vaig poder veure els moviments dels
companys i alhora sentir els consells del professor, que em van ajudar com a
indicacions a seguir, tot i que a l’hora de fer-ho vaig notar-me tensa.
En general, penso que
les activitats ens ajudaran a l’hora d’expressar-nos i obrir-nos a l’altra
gent, fet que a mi personalment em costa i és una oportunitat per expressar-me
millor.
Irene: En aquesta segona sessió de “ Estètica i vida
quotidiana” vam treballar les sensacions i les accions a través de dues
activitats com dibuixar una espiral representant la nostra vida i marcar-hi dos
punts forts ( positius) i un de dèbil ( negatiu) i després representar-ho als
companys a través de moviments.
Realitzant la primera
activitat em vaig sentir “lliure” de poder vagar per la memòria i buscar
els tres punts, tot recordant en quin moment els havia viscut. He de destacar
que em va costar molt trobar els tres moments ja que tots tenim més de dos
moments bons i segurament més d’un moment dolent, però em va agradar molt
realitzar-la i trobo que és una activitat interessant.
En relació a la
segona part de l’activitat, ja no em va agradar tant. Vaig trobar
interessant compartir les espirals amb la resta dels companys perquè considero
que és una oportunitat per conèixer una mica més als altres però el moment de
representar-ho amb tres moviments ja no em va agradar tant i em va costar molt,
tant representar-los davant dels companys com trobar 3 moviments que ho
representessin. Personalment em costa deixar-me anar i tinc molta vergonya,
llavors en aquell moment ho vaig passar una mica malament perquè havia de
controlar els nervis i estar pendent d’altres factors com respirar, mirar als
companys, no fer-ho ràpid, etc.
Tot i que la segona
activitat no és de les que més m’agraden, considero que és positiva per
treballar amb els alumnes l’expressió corporal. Espero que a mesura que anem
realitzant activitats els nervis i la vergonya disminueixin i la meva expressió
corporal millori.
APLICACIONS POSSIBLES
EN ENTORNS EDUCATIUS
La relaxació és un
mètode que es porta a terme des de fa molts anys; és utilitzat en molts
contextos i per a moltes finalitats. Així doncs, considerem que aportar-ne els
seus beneficis en l’àmbit educatiu pot afavorir en els aprenentatges dels
infants i en la manera de viure el seu dia a dia. Depenent dels objectius que
tingui el mestre, aquest recurs es podrà ubicar en diferents moments de la
sessió. Per exemple, si els infants entren nerviosos a l’aula, abans de
començar amb la nostra sessió, podrem realitzar cinc minuts de relaxació per
tal d’ubicar-los en l’espai. També la podrem utilitzar durant al llarg de la
sessió si el nostre objectiu és diferenciar o separar dues activitats. Per
últim, la relaxació també es podrà dur a terme al final de la sessió per a
reflexionar sobre aquesta o bé per reduir el grau d’activitat i sortir
pausadament de l’aula.
Per altra banda,
“observar la nostra vida”, és un exercici que per si sol l’ésser humà no
realitza gaire sovint, i menys en edats primerenques on el concepte de passat
encara està lleugerament diluït. Aleshores, proposar als infants una activitat
d’aquest tipus pot ajudar-los tant a ells com a nosaltres mateixos. Considerem
que donant cinc minuts als infants per tal que pensin en la seva vida, alguns
dels moments que han viscut, pot provocar en ells una reflexió interna que els
aporti canvis cap a la millora. Així mateix com a docents, duent a terme
aquesta activitat ens podrà ajudar a conèixer millor a cada un dels alumnes i
detectar possibles necessitats.
Per tal d’assolir els
objectius plantejats a l’activitat, caldrà que el mestre adopti un paper
secundari, atorgant així el protagonisme als alumnes i aconseguint que siguin
ells mateixos qui exterioritzin els seus sentiments, pors, neguits, etc.
Respecte l’activitat
sobre actuar i parlar en públic, la considerem essencial des de l’educació
infantil. És cert que hi ha persones més extrovertides i d’altres més tímides,
però si des de ben petits potenciem aquesta tipologia d’activitats, les pors o
vergonyes que podem tenir en altres etapes de la nostra vida seran menors.
Per últim, considerem
que l’activitat d’identificar un moviment amb un sentiment personal, pot ajudar
de manera positiva als infants. Posar nom a les emocions o als sentiments pot
arribar a ser molt complicat en funció de l’edat amb la que treballem. Així
doncs, creiem que atorgar un moviment al sentiment és una alternativa per a
expressar el que sentim sense haver-ho de dir amb paraules.
AMPLIACIÓ
DEL CONTINGUT
L'expressionisme
és un moviment cultural que va néixer a Alemanya a inicis del segle XX i que va tractar diferents camps
culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa,
etc. Sol definir-se
com la deformació de la realitat per a expressar de forma subjectiva la natura
i l'ésser humà, donant més importància a l'expressió dels sentiments que a la
descripció objectiva de la realitat.
Pel
que fa a l’àmbit teatral, el drama expressionista s'oposa a la representació de
la realitat pròpia del naturalisme, renunciant a la imitació del món exterior i
pretenent reflectir l'essència de les coses, a través d'una visió subjectiva i
idealitzada de l'ésser humà. Els dramaturgs expressionistes pretenien fer
del teatre un mediador entre la filosofia i la vida, per tal de transmetre nous
ideals i renovar la societat moral i ideològicament.
En
definitiva, el teatre fou un mitjà idoni per a la plasmació emocional de
l'expressionisme que combinava la paraula amb la imatge i l'acció.
IMATGE DE LA SESSIÓ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada