Sessió 3:
Per tal d’iniciar la
sessió 3 i després d’un breu guiatge per tal de millorar les condicions de la
classe, el material i la distribució del temps; hem realitzat una rotllana per
iniciar les activitats. Una rotllana és una bona manera per tal de veure les impressions
dels altres i ajudar-nos mitjançant l’observació directa dels i amb els
companys per millorar en la nostra pràctica.
ACTIVITAT 1:
La primera acció que hem
fet per poder endinsar-nos en la classe, desinhibir-nos i agafar més confiança,
s’ha basat en l’actuació d’un artista japonès YOSHI OIDA qui crea una sèrie de
moviments com a anàfora de la vida. Consisteix en relacionar certs moviments
amb els sons exteriors però profunds de les quatre primeres vocals (A, E, I, O)
reflectint diferents moments clau en l’existència de totes les persones:
1.
Simbiosi de posició fetal: drets, amb les cames tancades i els braços
estirats, junts i enganxats al cos i amb el cap baix. D’aquesta manera es
representa el moment en el que ens trobem en el ventre de la mare.2. Despleguem braços i cames a la mateixa vegada, alçant els braços i pujant el cap, com si estiguéssim obrint-nos tot el nostre cos a la vida, simbolitzant així el moment de néixer. Un cop estiguem amb els braços oberts i ben enlairats i amb el cap mirant cap al cel, deixem anar tot el nostre aire proferint el so “A”, fins que aquest s’acaba.
3. Baixem els braços i els col·loquem paral·lels al cos però encongits, amb els palmells cap als costats, oberts. Farem la representació com si estiguéssim empenyent dues parets que ens oprimeixen els laterals del cos, fent-nos un espai en la vida, un lloc, agafant el nostre terreny.
Aquest cop, mentre empenyem aquestes parets imaginàries, evocarem el so “E”.
4. Seguidament, i un cop trobat el nostre lloc al món, fem la simbiosi de clavar-nos en ell. Aquest cop, amb una posició semblant a l’anterior, farem la força cap al terra en comptes de cap als costats, com si empenyéssim una gran força cap a l’inferior. El so que farem aquest cop serà el de la “I”. Depenent del so, el cos realitza una major o menor força, tal i com vam poder comprovar en la demostració següent.
5. Finalment allarguem els braços endavant i tot seguit cap a dalt (com si féssim un semicercle als dos costats del nostre cos), i un cop tenim els braços davant nostre i elevats, creem un triangle amb les nostres mans, representant un punt on focalitzar les nostres energies i aquest cop, fent el so “O”, profund i contundent.
6. Un cop ens hem quedat sense més aire que expulsar, tornem a la postura inicial de cos rígid, cames tancades i braços paral·lels, rectes, junts i enganxats al cos.
ACTIVITAT 2:
Desprès d’aquesta
activitat i continuant amb la sonorització de les vocals, hem pogut veure la
demostració de com alguns sons fan que el cos “pesi” més, o si més no, que sigui
més lleuger. Una companya voluntària era l’encarregada de fer el so “I”,
col·locada dreta i rígida. Unes altres dues companyes s’han ocupat de la tasca
de fer força per aixecar-la pels braços mentre realitzava el so. Posteriorment,
han repetit l’actuació amb la sonorització “A”. Els espectadors hem pogut
observar com la noia ha sigut elevada amb molta menys força amb el so “A”, que
amb el primer, el so “I”.
ACTIVITAT 3:
Finalment ha arribat el
moment temut per tots els assistents a la sessió d’avui, la presentació de
l’actuació individual.
L’activitat consistia en
representar amb l’ajuda de tres moviments, tres espais que haguessin marcat les
nostres vides d’alguna o altra manera. La intenció d’aquestes representacions
era fer-les amb els tres moviments ben pautats, expressant allò que havíem
sentit en recordar-los i fer que aquells que ens estaven observant poguessin
reconèixer o posar-se a les nostres pells.
Hem tingut 15 minuts per
tal de repassar-la i preparar els últims retocs amb l’ajuda de les companyes
del nostre voltant i finalment ens hem col·locat en semicercle per tal d’anar
veient en ordre les actuacions mentre el professor, ens anava fent diversos
apunts per tal de millorar i sentir-nos més lleugers davant de tots els
companys/es. Així doncs, hem anat entregant les pautes dels nostres tres
moviments a mesura que anàvem sortint a representar les nostres emocions. Algun
dels apunts que ens ha donat eren:
● Mirar el públic
● Utilitzar moviments oberts
● Utilitzar l’expressió facial
● Lligar els moviments un amb l’altre
● Etc.
APRENENTATGES I REFLEXIONS:
Sara Batllosera:
En aquesta sessió m’he
sentit cohibida i encuriosida. M’ha sobtat molt la primera activitat, tot i que
tanmateix et fa pensar i reflexionar no només en la història de la vida
(néixer, créixer, morir), sinó també en com es projecta la nostra veu depenen dels
nostres moviments.
Finalment val a dir que
l’última activitat m’ha anat més bé que la que vam fer similar la setmana
passada. Aquesta vegada m’havia preparat el moviment amb antelació i em sentia
més segura tot i que sembla que he anat força ràpid a fer-la. A cada un dels
meus moviments li havia adquirit un espai i sentiment molt fort i potent que em
recordava a una part de la meva vida que em caracteritza. Espero (tot i que els
meus companys no eren conscients ni de la situació ni del lloc on evocava el
moviment) que hagi sigut capaç d’expressar l’essència d’alegria o dolor que
pretenia.
Tot i ser una activitat
que ens prepari per a una performance, jo considero que pot arribar a ser molt
més. Realment aquesta et fa pensar en tu mateix com a persona, i t’ajuda a
veure els altres des de diverses perspectives. Aquesta és una activitat que ens
ajuda a que ens coneguem els uns als altres i aprenem també a conviure plegats
i a compartir situacions i emocions.
Melani Castaño:
Al principi d’aquesta
sessió estava una mica atabalada i cohibida, per tenir que realitzar
l’activitat dels tres llocs amb els seus moviments corresponents. La primera
activitat m’ha fet sentir curiositat per l’autor Yoshi Oida, i sobre perquè
feia servir les vocals A, E, I, O i la U no, o perquè no feia servir altres
lletres com la M, C, etc., i una altra cosa que també m’ha cridat l’atenció ha
estat el significat de néixer, passa la vida i morir.
La segona activitat
l’han realitzat tres companyes, i ha estat divertida, ja que segons el so que
fem i cap a on el projectem el pes del nostre cos varia i és una cosa que mai
hagués pensat.
Per acabar hem realitzat
l’activitat dels tres moviments relacionats amb llocs. Al principi quan estàvem
fent les altres activitats si que estava nerviosa, però després de parlar amb
el mestre i algunes companyes, em vaig poder relaxar. Quan ha arribat el moment
de sortir davant de tothom, no estava nerviosa, he fet els moviments el millor
que he pogut, però al mestre li ha semblat que el primer no anava relacionat
amb els altres dos així que amb petits consells m’ha ajudat a modificar-lo,
encara que fent aquest moviment nou no me sentit cent per cent còmode, però
crec que anava més relacionat amb els altres dos.
En general crec que esta
bé afrontar les teves pors de fer moviments i expressar-te davant de l’altra
gent, perquè quan haguem de fer el treball final amb la performance, serà més
fàcil que no pas si no haguéssim fet un assaig previ com és el que han estat
aquestes activitats.
En un primer moment, la
classe va començar amb un ambient de tensió per la poca seguretat que teníem.
L’acció de representar amb un moviment sensacions o moviments tan profunds,
molts cops es fa d’allò més difícil. Al començar la classe amb una activitat de
distensió o desinhibició, com la que va ser representar la vida amb moviments,
va ajudar moltíssim a endinsar-nos en l’ambient idoni per a la presentació.
També els 15 minuts de preparació prèvia van ajudar a trencar la barrera que
ens “protegia” de la resta de la classe.
Finalment, puc assegurar
que la representació no va ser tan difícil ni tant incòmoda com en un principi havíem
imaginat. El problema crec, és la falta d’activitats d’aquest tipus. Aquest
aspecte ens fa veure com n’és d’important treballar aspectes en els que es fan
retroinspeccions i s’expressen a segones persones, per tal d’alliberar-nos de
tabús i de tot allò que ens fa tenir una vida plena de barreres i de
percepcions estàtiques.
Tots aquests exercicis
ens fan veure la vida directament, de persona a persona, veient que tots tenim
els nostres problemes personals però que en el fons a tots ens costa
superar-nos de la mateixa manera. Crec que han estat activitats fonamentals en
aquest tipus d’assignatura i que realment ens pot apropar a una educació basada
en lo emocional i en lo referent a la vida pràctica, i no tant teòrica.
Laura Navarro:
Personalment, la sessió
en general no em va agradar, principalment perquè no em considero una amant del
teatre ni la interpretació.
El que si em va
sorprendre, va ser el fet de que em resultés tant vergonyós actuar davant el
grup classe quan mai ningú m’ha considerat una persona vergonyosa o poc valenta
ni tampoc jo mateixa m’hi considero. Ja tan sols el fet d’haver portat
preparats els moviments em va resultar estressant i procurava buscar una
representació curta i no massa elaborada, quelcom que es pogués entendre però
que alhora fos fàcil i comú. Per tant, ja en aquest punt vaig tallar en sec la
meva pròpia creativitat i no em vaig deixar portar pel que jo faria davant la
meva família i amics més propers, sinó que vaig optar per no fer el ridícul.
Tot i així, no em vaig
veure capaç de fer-ho en públic i vaig preferir esperar al final de la sessió.
Considero que d’aquesta activitat en podem treure més suc si es realitzés en grups molt més reduïts i amb persones de confiança. El nostre grup classe és un grup poc cohesionat on els membres no ens coneixem suficient. L’activitat prèvia (la de les vocals a-e-i-o), sí que em va agradar força ja que és un exercici per perdre la vergonya, escalfar la veu i adonar-nos dels diferents usos d’aquesta en funció de la col·locació del nostre propi cos.
Ester Pijuan:
Per començar dir que les
actuacions davant un públic no és el meu fort, així que per aquesta sessió
pràctica estava nerviosa, confusa i bastant atabalada. Per un costat,
l’exercici que se suposava inicial que era de relaxació, per mi va estar un
punt fort d’aquesta, ja que al proposar alguna actuació amb grup, això em va
relaxar més del que em pensava. En segon lloc, abans de fer la pràctica penso
que és fonamental practicar-la. Així doncs, el temps de pràctica i dedicació
que vam tenir abans de l’actuació em va suposar un bon reforç per afrontar-la.
Concloc que va ser una
pràctica molt bona i espero tornar-la a repetir en altres ocasions. Saber-se
expressar amb el propi cos és un element imprescindible per a recrear elements
o llocs importants i saber-ho transmetre de la manera amb què tu ho vius.
APLICACIONS POSSIBLES EN ENTORNS EDUCATIUS:
A l’hora de fer aquesta
pràctica, les possibles aplicacions que es poden fer en entorns educatius son
molt variats i diferents a la vegada. Per una banda, el fet de treballar la
relaxació a partir de la veu i del cos és un fenomen que reforça la nostra
estètica, pel que fa a deixar-nos anar i concentrar-nos en un punt fixa, en
aquest cas la projecció de la veu cap a diferents direccions. Aquesta pràctica
la podríem portar en qualsevol aula d’educació primària, quan els nostres
alumnes estiguessis nerviosos o al moment de treballar una activitat a partir
de l’expressió tant vocal com corporal.
També considerem important el fet de no obligar a un nen/a a fer alguna cosa que no vulgui fer davant d’un públic. Sobretot, resulta més difícil quan el públic són els companys de classe, que són exigents amb nosaltres, ja que coneixen les nostres capacitats i debilitats. Això, sí, el que hem de procurar com a docents és animar als alumnes i ajudar-los a trobar estratègies per superar aquestes pors, i tanmateix, conscienciar als companys sobre el respecte i la comprensió cap els altres.
AMPLIACIÓ DEL CONTINGUT:
YOSHI OIDA: actor, director i
mestre de la pedagogia teatral. Oida, nascut al 1933 a Koebe, Japó, es avui en
dia un punt de referència a les arts escèniques. Va ser educat amb la tradició
japonesa del Noh i el Kyogen, tot i que porta més de trenta anys formant part
del Centre internacional de creacions teatrals de París.
Ha publicat varis títols
de pedagogia teatral traduïts en múltiples llenguatges. Alguns d’aquests són: Los trucos del actor a la deriva (2006), El actor invisible (2008), i actualment
Los trucos del actor, llibre amb el
qual ha sigut anomenat “Caballer de l’Ordre de les arts i les Lletres” i
“Oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres” de França, on viu actualment.
Cal dir que Oida s’ha convertit en una sensació del moment i en una de les
personalitats més respectades del món del teatre.
Yoshi Oida: https://www.youtube.com/watch?v=PMjuDA3-q4g
EXPRESSIONISME: L'expressionisme és un
moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en el mateix
moment que el fauvisme francès. Va rebre el seu nom en 1911 en ocasió de
l'exposició de la Secessió berlinesa, en la qual es van exposar els quadres
fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a més d'algunes de les
obres precubistes de Pablo Picasso.
L'expressionisme s'entén
com una accentuació o deformació de la realitat per aconseguir expressar
adequadament els valors que es pretén posar en evidència, i es va manifestar
com una reacció parcial a l’impressionisme.
Característiques
●
És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar
l’interior de l’ésser humà.● No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.
● Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.
L'expressionisme alemany: https://www.youtube.com/watch?v=djYTpBTIOWw
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada