SESSIÓ 4: L'ESPAI ÉS UN COS

Hola a tots i a totes, som el grup de la Bonny Segura, Joshua Tena, Farah El Gamouchi, Laura Moreno, Paula Puig, Jessica Ayala i Marta Massegur i en aquesta entrada us presentarem les diferents propostes d’activitats realitzades a l’ultima sessió de classe del dia 29 de maig. 

ACTIVITAT 1: "Enviar noms"

Primerament, ens vam posar en rotllana, després de forma individual havíem de llançar el nostre nom a una altre persona de la rotllana tot picant de mans. La persona que rebia el nostre nom, l’havia de repetir i enviar a un altre company o companya i així succesivament, fins que tots vam “enviar” el nostre nom. Aquesta activitat ens va permetre “trencar el gel” per realitzar les pràctiques següents.

ACTIVITAT 2: “Guiar a un company amb els ulls tancats”

Primer, vam posar-nos per parelles, un dels dos havia de tencar els ulls, mentre que l’altre l’havia de guiar utilitzant únicament el tacte, no podíem donar consignes verbals o de cap altre tipus.  Amb aquesta activitat, vam poder treballar el sentit del tacte i les sensacions, ja que al tencar els ulls, percebim les coses d’una manera molt diferent, també va possibilitar el treball de la confiança i fins i tot la capacitat d’orientació.

La segona part de la sessió es va dedicar per una banda a la solució de dubtes sobre la performance que hem de realitzar i la presentació de la pràctica avaluativa sobre els moviments i l’expressió corporal de dos companyes que havien quedat pendents de la setmana anterior.

La tercera part , va consistir en l’activitat proposada per la mestra convidada que hem volgut desglossar tot identificant els seus punts més rellevants:

ACTIVITAT 3: "Records"

L’activitat consistia en una Instal·lació i una performance en la qual la persona convidada ens va mostrar la nostàlgia de l’infantesa i la enyorança de la llar a través de petits objectes.  Primer de tot, vam entrar en la sala a les fosques tot passant per sota d’una taula i ens vam col.locar al voltant d’uns cerles que hi havia a terra fets amb mocadors lligats, al mig dels cercles hi havia uns objectes tapats amb una tela i una espelma encesa. Després, seguint les seves indicacions, vam entrar als cercles, va destapar els objectes i amb l’ajuda de l’espelma ens els va anar mostrant i explicant diverses històries a partir d’ells. Creiem, que gràcies a l’entrada per sota de la taula, els cecles coma  símbol d’un espai físic real-imaginari i el joc de penombra-llum, l’artista va aconseguir endinsar-nos en un món màgic, de somnis que ens va fer sentir part d’un moment únic i molt íntim.

De la mateixa manera, pensem que gràcies a l’atmosfera creada es van despertar sensacions de tendresa, nostàlgia, curiositat, etc.

A través d’aquesta pràctica, vam poder aprendre que les permonces ajuden a canviar la visió de l’aula i dels objectes. S’estableix una connexió entre l’objecte (cosa) i el subjecte (persona), dotant a l’espai de la característica de subject, Fent que els objectes ens transmetin missatges. També ens va ajudar a comprendre que  les performance són efímeres. 

La quarta i última part, es va enfocar en pensar quina performance volíem realitzar, amb quins objectius, en quin espai i amb quins materials, és a dir, aquestes últimes activitats estaven dirigides a donar-nos les eines per aclarir els últims dubtes i enfocar correctament la nostra performance.

ACTIVITAT 4: Per grups de la performance “Pensar i concretar”

Vam formar grups 3 o 4 persones (els establerts per realitzar la performance final) i vam pensar: “Tenim un espai físic, quina sensació ens dóna (individuals)”. Després, vam ajuntar els 3 moviments individuals.

Tot seguit, vam triar un espai de la deriva que tingui relació amb nosaltres. Ens vam preguntar: Què volem explicar amb la nostre performance? Si triem la soletat, la gent ha de connectar la soletat, hem d’aconseguir canviar el concepte que en tenen.

ACTIVITAT 5: Per grups de 10 persones “Generem un espai amb els cossos”

Primerament ens van demanar 3 persones voluntàries que van haver de sortir fora. La resta de nosaltres, per grups de 10 vam haver de pensar un espai, en el nostre cas una Platja amb palmeres, i representa-ho entre tots amb els nostre cos, després vam tancar els ulls. Tot seguit, van entrar les tres companyes que estaven fora de la classe i amb els ulls tancats van anar tocant els nostres cossos per descobrir, a través del tacte quines figures representavem i per tant, de quin espai  es tractava.

Finalment, es van donar les consignes de les feines a realitzar per la següent setmana, hem de presentar dibuixos  que exemplifiquin:

1- Com ens hem sentit amb l’activitat de la Lis (mestra- performance).

2- Com ens hem sentit a l’hora de treballar i pensar en grups el que volem fer per la performance.

• APRENENTATGES I REFLEXIONS

Bonny Segura: 

Personalment, m’he sentit molt bé realitzant cada una de les pràctiques dutes a terme a classe així com treballant amb el meu grup per fer el portafolis i l’entrada al blog.

Penso que hem sabut repartinr-nos bé les tasques i hem treballat molt cómodament en grup,  aportant cada persona allò que millor sabia fer. De la mateixa manera, vull exposar que les activitats que vam fer en aquesta sessió, em van semblar molt dinàmiques i em vaig sentir molt a gust en tot moment. Em va agradar especialment la pràctica realitzada per la mestra convidada, crec que l’ambient que va crear ens va ajudar a posar-nos en situació i tots vam tenir la sensació d’entrar en un espai màgic, com si fos un somni. Per últim, m’agradaria afegir que estic molt satisfeta amb aquest treball i sobre tot de l’actitud oberta i treballadora dels meus companys i companyes.

Joshua Tena: 

Sense arribar a trobar-me malament durant les diferents pràctiques, si que he de reconèixer certa sensació d’estranyesa durant la realització d’alguna d’elles. Hem va sorprendre la aparentment senzilla pràctica de passar la pilota. Resulta increïble veure com una activitat tant simple resultava tant difícil d’executar sense equivocar-se. Per altre banda, la performance proposada va crear un ambient de misteri inquietant que només focalitzava l’atenció de tots nosaltres en allò que estava passant en aquella classe, en res més. Penso, que si amb alumnes d’universitat com nosaltres va ser tant interessant no m’imagino com a d’afectar a un alumne/a de primària, encara amb molta més capacitat d’imaginació. Per això, crec que la proposta realitzada a classe era una bona manera d’apropar als alumnes al món artístic i de l’expressió.

Farah El Gamouchi Darras: 

Durant l’última sessió em vaig sentir molt a gust amb totes les activitats. Vam començar amb jocs de coneixença els quals m’agraden molt, ja que cohesionen el grup classe. La següent activitat la va dur a terme la Lis, i em va agradar molt la primera part de l’activitat, no sabia el que passaria, el que estava passant ni perquè passava tot allò, no sabia quina finalitat tenia el que ens explicava la Lis, però va saber captar la meva atenció i curiositat per estar atenta en tot moment. A continuació vam fer una activitat on tres persones havien de sortir a fora i els nostres companys construïen paisatges amb els seus cossos, jo vaig ser una de les que va sortir a fora i va ser molt divertit entrar i imaginar el que estava tocant.

Finalment vam tenir temps per pensar en la nostra performance i aquí em vaig sentir una mica més perduda, però als meus companys ens vam saber situar.

Paula Puig Cosp: 

Realitzant aquesta sessió em vaig sentir molt bé amb totes les activitats que vam dur a terme. Per començar la sessió vam poder acabar d’aclarir els dubtes que teníem sobre el treball de la performance en grup. Després vam fer activitats que em van ajudar a conèixer millor als nostres companys, ja que amb la primera activitat  ens havíem de “tirar una pilota” i dir el nom de qui ens la passa i  després dir el nostre  nom i passar-li a un altre company. Seguidament, vam realitzar una activitat per parelles on una persona de la parella anava amb els ulls tancats i l’altra l’anava guiant. Amb aquesta activitat vam poder adquirir confiança amb el nostre company i amb els altres, ja que quan el professor donava l’ordre fèiem un canvi de parella.

La segona part de la sessió, em va agradar molt, em vaig sentir molt còmode i em va fer recordar la meva infància i la meva família. Aquesta part ens l’ha va fer la Lisa, que ens va ambientar l’aula com un espai tranquil, amb espelmes, sense llum, al centre de l’aula hi havia un cercle i dins d’aquest diferents materials (un pot de crema facial, un mocador, etc.) tapats amb una manta. A partir d’aquí ens va explicar una història i el significat que tenen per ella cada material que ens va mostrar. Aquesta part se’m va fer molt curta. Per concloure aquesta part, tres voluntàries van sortir fora de l’aula mentre els altres, per grups, teníem  que formar un  paisatge. Un cop format el paisatge, les voluntàries van entrar a la classe amb els ulls tapats per tal de descobrir, a través del tacte, quin paisatge s’estava representant.  

A continuació, ens vam reunir per grups per tal de parlar de la performance i acabar d’aclarir aspectes que no teníem clars amb la Lisa i en David. Aquesta última part em va fer sentir molt perduda perquè no sabem com enfocar la nostra performance.

Jessica Ayala Farré: 

Amb la realització de les diferents activitats d’aquesta sessió, he pogut experimentar diverses sensacions i emocions. Per començar, voldria dir que en les primeres activitats m’he sentit com perduda, no sabia gaire bé que fèiem. També, amb l’activitat dels ulls tancats m’he sentit molt insegura i sense confiança a les persones. A mesura que s’ha anat fent la sessió i les diferents activitats, m’he anat sentint més cómoda. Amb la performance de la professora Lisa, he notat una sensació de no saber que feia allà i, a la vegada, incómoda, ja que no m’agrada que una persona estranya i poc coneguda m’expliqui la seva vida personal. Finalment, amb l’activitat de posar-nos en grup per parlar de la performance que farem, realment m’he sentit molt perduda, ja que no vaig acabar d’entendre el què ens demanava el professor.

Marta Massegur Trias: 

Al llarg de la sessió passada vaig sentir que en general m’és més fàcil deixar-me anar, és a dir, m’he anat deshinvint i per tant em sento més relaxada a l’hora d’encarar la última sessió que ens queda. Per això, crec que seria molt profitós realitzar durant el grau més sessions centrades en aquests continguts, de caire pràctic i no tant teòric.

La primera activitat (llançar els nostres noms als companys) que vam realitzar per començar la sessió em va fer sentir cohibida, al principi, perquè com totes les primeres activitats que fem al començament em sento desubicada i sense iniciativa per afrontar les diferents accions que s’han de dur a terme, tot i així, les valoro positivament perquè crec que són necessàries per relaxar-nos i encarar la sessió d’aquell dia d’una altra manera.

La segona activitat que vam fer en aquella primera part va ser de conduir a algun company (amb els ulls tancats ell), aquí al principi em vaig sentir segura i còmode ja que sabia qui em conduïa però al moment en què em va agafar una altra persona sentia curiositat sobre qui podia ser, però sense por o incomoditat. Opino que em va agradar per igual tan conduir als companys com ser conduïda per ells.

Per últim, l’activitat que m’agradaria comentar és la que vam fer durant la segona part de la sessió, amb la col·laboració d’una altra professora i en David. En entrar a l’aula habitual de plàstica em va sorprendre la distribució d’aquesta, ja que havia estat modificada tota ella i preparada amb un ambient estrany però alhora agradable que a molts de nosaltres ens va transportar a un altre espai i moment, i per tant, ens va fer oblidar per uns instants que estàvem a la Universitat. Les paraules de la professora i el canvi en l’espai em van transmetre tendresa i melancolia i jo mateixa em vaig poder identificar amb molts sentiments que amb les historietes que va explicar ens va intentar transmetre.

Per acabar, l’última part on vam debatre i practicar el què teníem pensat per la “performance”, em va semblar una estona profitosa perquè vam poder comentar amb els professors el què teníem pensat i així modificar-ho o canviar-ho per millorar.

Laura Moreno: 

Al llarg de la sessió, durant les diverses activitats realitzades m’he sentit molt còmode i he experimentat diferents sensacions amb cada una de les activitats.

Primerament, l’activitat de “llençar els noms” és una proposta molt divertida que et permet conèixer i interactuar amb els altres companys de classe. A més, és una activitat que es podria realitzar amb nens i nenes, ja que ajuda a sentir-se bé amb el grup i sentir-se integrat.

A la següent activitat, en la qual havíem tapar-nos els ulls i deixar-nos guiar per algun company, he experimentat una sensació d’inseguretat al principi, però a mesura que era guiada, he agafat confiança en l’altra persona. Quan era jo la persona que guiava, intentava transmetre seguretat a la persona que tenia els ulls tapats.

A la perfomance realitzada per la Lisa he experimentat sensacions molt positives, de tranquil·litat, confiança i serenitat, ja que m’he deixat transportar a les històries que explicava a partir dels objectes, el quals els recordava moments, llocs i persones. M’he sentit molt a gust, ja que el clima de l’aula era molt acollidor i m’he oblidat per un moment que estava a classe.

Per últim, a l’activitat grupal en què havíem de fer formar un paisatge amb el cos i que una persona amb els ulls tancats, mitjançant el tacte esbrinés de quin paisatge es tractava m’he sentit bé amb mi mateixa i amb els altres companys, ja que ens hem posat d’acord en quin paisatge realitzàvem i com fèiem cada figura.

• AMPLIACIÓ DEL CONTINGUT RELACIONAT

Què és una Performance?

“No es una prisión para el alma. El cuerpo es proyecto, materia, lenguaje. El cuerpo es expresión de identidad profunda. El cuerpo es sagrado: un criterio de verdad, cultural y social.” Hervé Juvin, El Triunfo del Cuerpo (2007)

El terme Performance és un anglicisme que prové del verb to perform que significa fonamentalment: representar, interpretar, actuar… encara que a partir de la dècada dels 60 s'ha difós i evolucionat a un terme més precís: Performance Art traduït com a “Art en Viu“. Està lligat als happening, als behaviour art, als fluxus event i al bodi art entre uns altres.

Aquest moviment té els seus antecedents l'any 1916 amb les manifestacions corporals del Donada i d'altres avantguardes del moment, que expressaven les seves “exhibicions no conceptuals” en el Cabaret Voltaire (París). Els artistes utilitzaven el seu propi cos com a suport i com a obra mateixa. Van explorar les capacitats del cos i les seves accions es van presentar com a obres efímeres que necessiten fotografia i vídeo per al seu registre.

Però en la dècada dels 60 va començar el seu veritable auge i la seva màxima expressió, els artistes ja no es posen límits i comencen a mirar a cultures del passat per motivar-se i fer comprendre les seves idees de la manera més bàsica. Miren cap a rituals maies, cultures aborígens, pobles d'Àfrica, costums ancestrals,…tot això ajunto els antecedents històrics de principis de segle i els moderns com a imatgeria de ciència -ficció, moviment punk i uns altres, van a proporcionar un substrat cultural als artistes per començar aquest nou tipus d'art, obres executades en viu, amb la participació emocional i creativa del públic.

“Es fa camí en caminar” (2002).Esther Ferrer.

Els temes tractats són d'allò més variats, tot és vàlid per ser part d'una obra d'art, per això podem trobar obres d'acrobàcies, manifestacions ecològiques, critiques socials, anti-nuclears, contra la violència de gènere, desfilades de moda, concerts,… qualsevol tema pot ser el protagonista d'una performance, solament ha de prendre-ho l'artista adequat per desenvolupar-ho.

És un art en acció, on es busca l'expressivitat del cos per emetre senyals i comunicar-les i que busca el contacte directe amb el públic per fer-li partícip d'aquesta acció. És un art sensitiu, emocional que busca el suport de diverses disciplines i tècniques artístiques per arribar al punt més alt de l'expressió. Es valen d'instal·lacions, coreografies, poesia, teatre, pintura,… no hi ha uns límits precisos, l'important és impressionar, emocionar i transmetre la idea de l'artista al públic present.

En definitiva, una performance pot agradar o no agradar, però ha d'expressar un sentiment, ha d'impressionar i conscienciar, ha de provocar al públic una inquietud interna, sensacions de tot tipus, que no deixen indiferent a ningú.

Informació extreta de: http://queaprendemoshoy.com/que-es-una-performance-art/

Perfomance de Christina Georgiou:

https://www.youtube.com/watch?v=KVSiHbSFX_U

• APLICACIONS POSSIBLES EN ENTORNS EDUCATIVES

1.  Activitat: “Enviar noms”

Aquesta activitat es pot dur a la pràctica a educació primària perfectament en el cas d’educació infantil, s’hauria d’adaptar al nivell dels infants com per exemple que només diguin el seu nom o el del company i no pas tots dos.

2.  Activitat: “Guiar un company amb els ulls tancats”

L’activitat es pot realitzar tan a Educació Infantil com a Primària, però en el cas d’infantil la mestra haurà de vetllar per la seguretat dels infants. Es pot dur a terme en espais grans i amplis com el pati de l’escola o el gimnàs.

3.  Activitat: “Records”

Aquesta activitat es pot fer tan a educació infantil com a educació primària, tot i que, depenent del nivell dels alumnes s’haurà d’adaptar la durada de l’activitat, els materials que s’utilitzin i l’explicació d’aquests, ja que el període d’atenció en educació infantil és més reduïda.

4.  Activitats per grups de 10 persones: “Generem un espai amb cossos”

L’activitat és adequada, tal com la vam fer, pels alumnes de primària però per educació infantil s’hauria d’adaptar. Nosaltres proposem fer aquesta activitat amb els més petits però s’hauria de fer més senzilla i depenent del curs sense tapar els ulls, així com adaptar la temàtica.

Com a grup pensem que seria interessant poder dur a terme aquestes activitats tan amb alumnes de primària com d’infantil, ja que amb aquestes activitats ajudem a fomentar les seves habilitats socials, a perdre la vergonya, interactuar amb el grup, adquirir confiança amb els seus companys i la mestra, etc.